VALLECITOS

Vallecitos és una zona dels Andes argentins formada per una sèrie de valls precioses a una distància de 2h30m de Mendoza. Una dura negociació amb els taxistes de la zona ens dóna un bon fruit i conseguim un trajecte barat al refugi SKI-MONTAÑA situat a gairebé 3000m d'altura. Òbviament el taxista havia d'estar preparat per rebre els dots d'humor dels nostres components. Tenim fotos de la víctima, que s'ho va passar genial durant 2h30m, la tornada la va tenir de fer solet... Gran personatge en Sebastian!
Només arribar, gairebé de nit vem plantar la tenda, a uns 3050m d'altitud. El matí següent el vem dedicar a fer una bonica excursió passant pels pics Lomas Blancas i següint la carena fins a l'últim cerro, el Iluso d'aproximadament uns 3900m. d'altura. La boira no ens va deixar gaudir del paisatge però va ser un bon entrenament. Seguidament vem tornar al refugi i vem dinar. Després amb una pluja incessant i ben xops vem arribar a Piedra Grande, 3400m d'altura. Plantant la tenda, els primer flocs de neu van caure sobre nosaltres i aquesta, ens va acompanyar durant un dia i mig sense gairebé parar. Sopar i al sac!
Ens llevem i ens espera un paisatge tapat i mig nevat. Esmorzem i recollim en unes condicions dures per afrontar la següent ascenció: Camp base del Salto del Agua, 4200m. d'altura. Un trajecte on ens creuem amb varis andinistes i ens adverteixen que la precipitació de neu va a més i que la passada nit no va deixar de nevar. Preciós trajecte carregats fins dalt amb tot l'equipatge i al cap d'unes poques hores arribem al destí. Camp base plagat de soldats de l'exèrcit argentí i alguns, però pocs andinistes argentins amb els que vem compartir les nostres experiències. El cruel destí seguía colpejant el Santi, algun dels soldats li roba els pantalons, els únics que tenia... Descansem al camp base i la neu no els deixa disfrutar del bonic lloc i el bonic paisatge que l'acompanya.
El matí següent es desperta clar i assolellat, és d'agraïr perquè a més a més, els 30 centímetres de neu fan més boniques les vistes. Després de xerrar una estona, decidim que l'entrenament d'aquell dia constarà de dues parts, doncs la falta d'equipatge ens priva poder fer-ho tots junts. El Pere, l'Èric i el Ricard tiren amunt amb l'objectiu d'entrenar en altura i arriben fins a uns 4900m d'altura, baixen, dinem, es tapa el dia i descansem. Al cap una estona ens tornem a dividir en dos, el Ricard i l'Èric tiren avall cap al refugi SKI-MONTAÑA on sopen com reis i dormen. Decidim fer-ho així perquè volem trucar al taxi i tornar a Mendoza per a recuperar la motxilla de'n Santi, un dia abans del que teniem previst. El Pere i el Santi (a qui li deixen l'equipatge) es disposen a tirar amunt també en busca de metres, la segona vegada al dia per al Pere, una màquina! Està tapat però es troben molt bé i arriben fins a 5050 metres d'altura on la boira els priva de saber on són i arribats a aquest punt ja tornen avall al camp base on sopen i dormen. Ens llevem tots la mar de bé i la parella que ha dormit a baix al refugi fa el mateix entreno que el primer dia fins al Cerro Iluso i els que són a dalt al Salto baixen al refugi per retrobar-nos i tornar cap a Mendoza amb el taxi.
Mentre esperem al taxi compartim experiències amb l'amo del refugi que molt amable ens regala el seu llibre de Vallecitos, ens el firma i ens fem fotos tots plegats. Flipa amb el projecte en el que ens em embarcat.
La tornada amb Taxi són dues hores de diversió. En breu podreu gaudir del vídeo d'un instant del viatge on podeu comprovar com ens ho passem de bé.
El trajecte finalment culmina amb una gran notícia, la motxilla perduda està a casa l'Ada!! i ho celebrem amb un dinar com Déu mana, dos Menus per a cada integrant de grup! Ens ho mereixiem!
A Mendoza acabem de tancar tots els tràmits per afrontar, ara sí, el gran Repte: l'Aconcagua!