dimarts, 27 de desembre del 2011

SIS DE SIS!



Matadepera el dia de Sant Esteve ha fet cim a l’Aconcagua a 6962 metres d’altura!
Trencant l’estadística de que només pugen tres de cada deu, els sis integrants de ‘Un cim, un repte’ van culminar el cim el dia 26 de Desembre a les 14h. Els components de l’expedició van fer nit a Nido de Cóndores passant el Nadal a 5500m d’altura i atacant el cim a les 6:30 de la matinada següent.
Aprofitant la posible finestra de bon temps per aquest día de Sant Esteve, ja que la nota característica a l’Aconcagua estan éssent les males condicions meteorològiques que impossibiliten l’ascenció, els sis integrants van decidir l’opció d’atacar el cim. A pesar de comptar amb una escassa aclimatació de tant sols 5 dies al Parc Provincial de l’Aconcagua i partint d’un camp d’altura inferior al que és habitual per fer cim.
La duració total pel dia de cim ha estat de deu hores i quart fins a Nido de Cóndores, set hores i quart per pujar i dos de baixada, disfrutant del temps restant al cim.
Els pròxims dies seràn de descans, ja pensant en el pròxim objetiu fixat entre els dies 2 i 5 de Gener, depenent de la meteorología, que s’intentarà batre el récord Horcones-Cim-Horcones.
Aquests dies 24 i 25 on tots esteu de festes i àpats, nosaltres hem estat al camp de Nido de Cóndores i han sigut dies molt durs amb símptomes d’altura i hem pensat molt amb vosaltres i què estaríeu fent en cada moment... mentre feiem una simple sopa per dinar pensàvem ostres! Els nostres amics estaran fent el sopar i després liada! Però estem orgullosos de ser on som i que tots haguem fet el cim!
Que acabeu de passar unes bones festes, una forta abraçada de l’expedició des del Centinela de Piedra!

divendres, 23 de desembre del 2011

ENTRADA AL PARC


Estem a Mendoza, de bon matí i carregats fins dalt ens dirigim a l’estació de busos per afrontar l’entrada al Parc Provincial de l’Aconcagua. Després de quatre hores de viatge ens trobem a Puente de Inca on deixem el material que han de carregar les mules i ens quedem amb les nostres motxilles d’atac, doncs ens esperen unes quantes hores des d’Horcones fins a Plaza de Mulas, on el dia següent tornarem a tenir tot el nostre equipatge.
La intenció era fer des de Horcones fins a Plaza de Mulas el mateix dia, però el viatge en bus va ser més llarg de l’esperat i un cop vem arribar a Confluencia a les 17h30m, després de 1h20m, vem decidir fer nit aquí i l’endemà de bon matí arrencar cap a Mulas. La nit a Confluencia va ser molt distreta, vem conèixer a un parell de nois de Castelló que s’ho van passar genial, no van parar de riure, no obstant, les cambreres que ens van tocar al Camp Base van acabar fins dalt de nosaltres i els nostres càntics.
L’endemà va ser una travessa dura, la famosa Playa Ancha, tal i com demostra el seu nom són gairebé 20 km de sorra fina. Si no fos perquè estàvem envoltats d’unes imponents muntanyes podríem assegurar que estàvem en ple desert, de fet, als Andes no hi ha ni un sol arbre, és una paisatge desèrtic però amb unes muntanyes altes i precioses.
Després de 3h20m ens trobem a Plaza de Mulas (4340m d’altura), on ens ajuntem tota l’expedició. Per fi estem els 6 components junts, quines ganes! la Núria Domínguez i en Félix Castrillo (Filipo) portàven ja dos dies aclimatant aquí i just quan vem arribar ells venien de fer el Cerro Bonete, de 5050 m. d’altura.  La veritat és que ens vem agafar confiança ben aviat i l’ambient des del primer moment ha estat impressionant. Tots ben cansats vem conèixer-nos asseguts a taula, menjant i hidratant-nos. Després de fer el plànning vem anar a dormir d’horeta. L’endemà ens esperava la pujada a Nido de Cóndores, camp base situat a 5570m sobre el nivel del mar.
La primera excursió de tota la expedició junts, va ser de 3h15m, una pujada rápida on tots ens vem trobar sorprenentment bé, no obstant el fort vent, la neu i el fred ens van fer patir com mai, el vent tenia ràfegues de 60km\h i ens va dificultar molt el muntatge de les dues tendes de campanya.  Seguidament i volent marxar d’aquell temporal tant dur vem tornar a Mulas.
Tot sopant i tenint la previsió meteorológica en mà, vem planejar els dies claus de fer cim. Dia 23 descans, 24 Nido de Cóndores a dormir, 25 Camp Base de Cólera i 26 primer intent de cim. Una mica just però havíem d’aprofitar que el vent aminorava una mica, han estat dies molt ventosos, molt.
Així doncs esperem que el pròxim dia que tornem a escriure al blog sigui per donar bones notícies i que estiguem tots bé de salut i hàgim fet cim al “Centinela de Piedra” .
Molt bones festes a tothom des de Plaza de Mulas, nosaltres el Nadal el passarem a més de 5500 metres daltura, esperem celebrar-lo amb bones sensacions.

BON NADAL

dilluns, 19 de desembre del 2011

VALLECITOS

Vallecitos és una zona dels Andes argentins formada per una sèrie de valls precioses a una distància de 2h30m de Mendoza. Una dura negociació amb els taxistes de la zona ens dóna un bon fruit i conseguim un trajecte barat al refugi SKI-MONTAÑA situat a gairebé 3000m d'altura. Òbviament el taxista havia d'estar preparat per rebre els dots d'humor dels nostres components. Tenim fotos de la víctima, que s'ho va passar genial durant 2h30m, la tornada la va tenir de fer solet... Gran personatge en Sebastian!
Només arribar, gairebé de nit vem plantar la tenda, a uns 3050m d'altitud. El matí següent el vem dedicar a fer una bonica excursió passant pels pics Lomas Blancas i següint la carena fins a l'últim cerro, el Iluso d'aproximadament uns 3900m. d'altura. La boira no ens va deixar gaudir del paisatge però va ser un bon entrenament. Seguidament vem tornar al refugi i vem dinar. Després amb una pluja incessant i ben xops vem arribar a Piedra Grande, 3400m d'altura. Plantant la tenda, els primer flocs de neu van caure sobre nosaltres i aquesta, ens va acompanyar durant un dia i mig sense gairebé parar. Sopar i al sac!
Ens llevem i ens espera un paisatge tapat i mig nevat. Esmorzem i recollim en unes condicions dures per afrontar la següent ascenció: Camp base del Salto del Agua, 4200m. d'altura. Un trajecte on ens creuem amb varis andinistes i ens adverteixen que la precipitació de neu va a més i que la passada nit no va deixar de nevar. Preciós trajecte carregats fins dalt amb tot l'equipatge i al cap d'unes poques hores arribem al destí. Camp base plagat de soldats de l'exèrcit argentí i alguns, però pocs andinistes argentins amb els que vem compartir les nostres experiències. El cruel destí seguía colpejant el Santi, algun dels soldats li roba els pantalons, els únics que tenia... Descansem al camp base i la neu no els deixa disfrutar del bonic lloc i el bonic paisatge que l'acompanya.
El matí següent es desperta clar i assolellat, és d'agraïr perquè a més a més, els 30 centímetres de neu fan més boniques les vistes. Després de xerrar una estona, decidim que l'entrenament d'aquell dia constarà de dues parts, doncs la falta d'equipatge ens priva poder fer-ho tots junts. El Pere, l'Èric i el Ricard tiren amunt amb l'objectiu d'entrenar en altura i arriben fins a uns 4900m d'altura, baixen, dinem, es tapa el dia i descansem. Al cap una estona ens tornem a dividir en dos, el Ricard i l'Èric tiren avall cap al refugi SKI-MONTAÑA on sopen com reis i dormen. Decidim fer-ho així perquè volem trucar al taxi i tornar a Mendoza per a recuperar la motxilla de'n Santi, un dia abans del que teniem previst. El Pere i el Santi (a qui li deixen l'equipatge) es disposen a tirar amunt també en busca de metres, la segona vegada al dia per al Pere, una màquina! Està tapat però es troben molt bé i arriben fins a 5050 metres d'altura on la boira els priva de saber on són i arribats a aquest punt ja tornen avall al camp base on sopen i dormen. Ens llevem tots la mar de bé i la parella que ha dormit a baix al refugi fa el mateix entreno que el primer dia fins al Cerro Iluso i els que són a dalt al Salto baixen al refugi per retrobar-nos i tornar cap a Mendoza amb el taxi.
Mentre esperem al taxi compartim experiències amb l'amo del refugi que molt amable ens regala el seu llibre de Vallecitos, ens el firma i ens fem fotos tots plegats. Flipa amb el projecte en el que ens em embarcat.
La tornada amb Taxi són dues hores de diversió. En breu podreu gaudir del vídeo d'un instant del viatge on podeu comprovar com ens ho passem de bé.
El trajecte finalment culmina amb una gran notícia, la motxilla perduda està a casa l'Ada!! i ho celebrem amb un dinar com Déu mana, dos Menus per a cada integrant de grup! Ens ho mereixiem!
A Mendoza acabem de tancar tots els tràmits per afrontar, ara sí, el gran Repte: l'Aconcagua!

Matadepera - Mendoza

En resum, un viatge dur, divertit i problemàtic.
  • Dur perquè Matadepera-Mendoza 39 hores. Parc de Bombers de Matadepera- Aeroports de Barcelona - Nova York - Miami - Santiago de Xile i per acabar el llarg i preciós viatge amb bus fins a Mendoza travessant els Andes, que ens va permetre tenir el primer contacte visual amb el nostre objectiu: l'imponent Aconcagua.
  • Divertit perquè comptar amb un dels millors humoristes del nostre estimat poble de Matadepera com és en Ricard Garcia àlies "il Fardo" és una garantia de riure per tal de fer front a tantes hores de viatge per arribar al nostre destí final. (Moltes d'aquestes anècdotes les penjarem en format vídeo i imatges al Facebook). Fins i tot en un control policial de la gendarmeria argentina, és capaç d'interrompre al policia que ens estava registrant amb tota la tensió i respecte que es respirava i dir-li: "Perdona! tienes un bicho en el brazo!" Els riures van ser inevitables, fins i tot per al policia. L'altre fet a destacar fou la construcció d'Aitor Karanka, un personatge (titella) fet a base de coixins amb la finalitat de combatre la gana. I és que el menú de l'avió és escàs per tal de donar de menjar a un jabalí i als seus tres cadells afamats. Aleshores quan va passar l'assafata de vol li vem dir que aquest cinquè personatge de l'expedició també volia el seu corresponent menú. I va funcionar! (veure foto al facebook del personatge). S'ho van passar millor les assafates de vol que nosaltres.
  • Problemàtic perquè quan vem embarcar maletes la "senyora" del check-in ens va factura la motxilla del Santi Pérez a Montevideo, Uruguay. Això va comportar estar una setmana (la d'aclimatació a Vallecitos) sense material de muntanya per aquest component de l'expedició. No obstant, entre tots vem compartir material tot i que assegura que va passar fred. Va ser molt dur per ell, el desenllaç ha sigut l'esperat però la informació brindada per la companyia aèria, era una maleta perduda i el seu lloc al Parc Nacional de l'Aconcagua va córrer perill.
L'arribada a Mendoza, ciutat argentina amb una temperatura mitja de 35ºC, va concloure amb l'arribada al nostre punt d'hospedatge un pèl familiar. La senyora Ada Zárate, ex-veïna de Matadepera, actualment resident a Mendoza ens rep molt amablement a casa seva i amb els braços oberts per tal de passar-hi uns dies. Li agrairem tota la vida! Moltes gràcies Ada!!
L'estada a aquesta ciutat ens permet fer els tràmits necessaris per l'entrada al Parc i per dormir tranquils una nit abans d'anar a aclimatar al nostre següent destí: Vallecitos.

dimecres, 30 de novembre del 2011

PRESENTACIÓ DEL REPTE


Aquesta aventura neix de les ambicions i èxits que persegueixen uns enamorats de la muntanya, que han portat a l'extrem de la competició el seu cos per assolir reptes i fites gairebé impossibles.
D’aquí en surt una expedició de set components que lluitarà no només en equip, sinó també individualment fins l’extrem per a superar un repte d’una dificultat i una duresa a l’abast de molt pocs. Ens proposem batre el rècord del món d’ascenció i descens a l’Aconcagua en el mínim de temps possible, que actualment està en mans de Jorge Egocheaga, alpinista reconegut i que es troba actualment entre els cinc millors himalayistes del món segons els experts.
La representació de la nostre expedició també és potent, dins d’ella hi trobem l’actual campió del món de curses de muntanya, Luís Alberto Hernando Alzaga, corredor de la selecció espanyola de curses de muntanya. També comptem amb la presència de Pere Aurell Bové, corredor de la selecció catalana, 4rt del campionat del Món. També comptem amb Núria Domínguez, germana de l’atleta olímpica Marta Domínguez, i que es proposa ser la primera noia en assolir aquest repte. L'altre principal argument dels que disposem per superar el rècord és Félix Castrillo (Filipo), natural de Burgos, que compta amb un historial muntanyenc espectacular.
La resta de components de l'expedició són tres enamorats de la muntanya, naturals de Matadepera. Èric Riba, Ricard García i Santi Pérez que no volien deixar sol davant del repte a Pere Aurell, veí i company d'entrenament. Capacitats per ajudar i donar el suport necessari als principals components de l'expedició per tal de que puguin assolir el repte i batre de nou el rècord de l'Aconcagua!

Ànims i precaució equip, la muntanya no entén de récords però els humans som molt ambiciosos!