dilluns, 19 de desembre del 2011

Matadepera - Mendoza

En resum, un viatge dur, divertit i problemàtic.
  • Dur perquè Matadepera-Mendoza 39 hores. Parc de Bombers de Matadepera- Aeroports de Barcelona - Nova York - Miami - Santiago de Xile i per acabar el llarg i preciós viatge amb bus fins a Mendoza travessant els Andes, que ens va permetre tenir el primer contacte visual amb el nostre objectiu: l'imponent Aconcagua.
  • Divertit perquè comptar amb un dels millors humoristes del nostre estimat poble de Matadepera com és en Ricard Garcia àlies "il Fardo" és una garantia de riure per tal de fer front a tantes hores de viatge per arribar al nostre destí final. (Moltes d'aquestes anècdotes les penjarem en format vídeo i imatges al Facebook). Fins i tot en un control policial de la gendarmeria argentina, és capaç d'interrompre al policia que ens estava registrant amb tota la tensió i respecte que es respirava i dir-li: "Perdona! tienes un bicho en el brazo!" Els riures van ser inevitables, fins i tot per al policia. L'altre fet a destacar fou la construcció d'Aitor Karanka, un personatge (titella) fet a base de coixins amb la finalitat de combatre la gana. I és que el menú de l'avió és escàs per tal de donar de menjar a un jabalí i als seus tres cadells afamats. Aleshores quan va passar l'assafata de vol li vem dir que aquest cinquè personatge de l'expedició també volia el seu corresponent menú. I va funcionar! (veure foto al facebook del personatge). S'ho van passar millor les assafates de vol que nosaltres.
  • Problemàtic perquè quan vem embarcar maletes la "senyora" del check-in ens va factura la motxilla del Santi Pérez a Montevideo, Uruguay. Això va comportar estar una setmana (la d'aclimatació a Vallecitos) sense material de muntanya per aquest component de l'expedició. No obstant, entre tots vem compartir material tot i que assegura que va passar fred. Va ser molt dur per ell, el desenllaç ha sigut l'esperat però la informació brindada per la companyia aèria, era una maleta perduda i el seu lloc al Parc Nacional de l'Aconcagua va córrer perill.
L'arribada a Mendoza, ciutat argentina amb una temperatura mitja de 35ºC, va concloure amb l'arribada al nostre punt d'hospedatge un pèl familiar. La senyora Ada Zárate, ex-veïna de Matadepera, actualment resident a Mendoza ens rep molt amablement a casa seva i amb els braços oberts per tal de passar-hi uns dies. Li agrairem tota la vida! Moltes gràcies Ada!!
L'estada a aquesta ciutat ens permet fer els tràmits necessaris per l'entrada al Parc i per dormir tranquils una nit abans d'anar a aclimatar al nostre següent destí: Vallecitos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada